Chomsky, professor nord-americà, acusa els mitjans de comunicació, principalment dels EUA, de coaccionar el diàleg per afavorir el interessos de les grans corporacions i del govern. En el llibre Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media (Fàbriques de consens: L’economia política dels mitjans de comunicació), tracta el tema i ens mostra el model de propaganda usat per aquests.
«Els mitjans de comunicació de masses actuen com a a sistema de transmissió de missatges i símbols per al ciutadà mitjà. La seva funció és la de divertir, entretenir i informar, així com inculcar als individus els valors, creences i codis de comportament que els faran integrar-se a les estructures institucionals de la societat. En un món en el que la riquesa està concentrada, i en el que existeixen grans conflictes d’interessos de classe, el compliment d’aquest paper requereix una propaganda sistemàtica».
Per difondre aquesta propaganda, Chomsky, ens descriu cinc filtres que ha de superar una noticia abans de ser publicada:
– Magnitud, propietat i orientació dels beneficis dels mitjans de comunicació, és a dir, les empreses dominants en els mitjans són grans negocis, controlats per persones molt poderoses, i amb vincles amb els bancs i els governs.
– Per a fer negocis és necessita el beneplàcit de la publicitat, ja que és la principal font d’ingressos d’aquests mitjans.
– El subministre de noticies al mitjans, està proporcionada per el govern, les empreses i els anomenats «experts».
– Contramesures i correctius diversos com a mètode per a disciplinar els mitjans, per compte dels reforçadors d’opinió.
– L’anticomunisme com a religió nacional i mecanisme de control.
De Gutenberg a Internet 
Si una notícia ha de passar per cinc filtres que diu Chomsky, que queda d’ella? Suposo que quedarà amputada per tots els costats. A no ser que sigui un acte de “bona fe” i de “perfecció” on el guardians de la llibertat ens presenten l’escrit completament neutral i imparcial. Què en definitiva, potser, sigui la finalitat. Però és ací on està el que és terrible. La de filtrar una notícia per a ser neutral, si el que l’ha escrit no ho és. Com Noam Chomsky.
Tens tota la raó, i el que està clar però és que les persones no poden ser del tot neutrals i imparcials.